EN EL CAOS DE LA POSTGUERRA

Malgrat que està dividida per la guerra d’Iraq, la Unió Europea podria treure’n un “avantatge col·lateral”: el d’afirmar una identitat pròpia tot marcant les distàncies amb un “soci” americà que confon aliança amb jurament de fidelitat. Però per això caldrà donar un contingut polític a l’euro, acusar el mercat i promoure el saber fer europeu en matèria de dret i de justícia.

Per Bernard Cassen *

Per Anne-Cecile Robert

Els responsables de la guerra fora de la llei d’Iraq, seran jutjats algun dia? Ja només el fet de recórrer a la força armada fora dels casos previstos a la carta de les Nacions Unides pot portar a un judici davant la justícia internacional? Quina jurisdicció internacional jutjarà els crims de guerra i les violacions dels drets de l’home comesos en el territori Iraquià? Probablement cap, ja que, a diferents nivells, els Estats Units i el Regne Unit són les forces dominants.

Per James K. Galbraith *

A finals de la Segona Guerra mundial, la conferència de Breton Woods, de 1944, emplaçava al Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), el patró or i la convertibilitat del dòlar a 35 dòlars l’unça d’or. La notorietat adquirida per John Maynard Keynes després de les seves rotundes crítiques del Tractat de Versalles de 1919 (1), a continuació de les seves propostes teòriques innovadores per sortir de la Gran Depressió, li van permetre de dirigir la delegació britànica. Com explica Robert Skidelsky (2) en la seva trilogia, Keynes s’enfronta a la voluntat del tresor americà d’imposar a Gran Bretanya, a punt de la fallida, una estreta dependència financera. El president Franklin D. Roosevelt regulà finalment el problema a través d’un préstec-arrendament vàlid per la durada de la guerra. Però el conseller de la Corona Britànica va haver de plantar cara a les noves postures vastes per l’ordre mundial de l’època. La seva resistència al domini econòmic americà emergent pot ser encara una font d’inspiració.

EN EL CAOS DE LA POSTGUERRA

Els Estats Units mai han posseït oficialment colònies a Amèrica Llatina. Però colònies de facto, sí. A principis del segle XIX, als anys 1930, la política del “gran bastó” –les intervencions armades i les ocupacions d’estats sobirans– ha permès a Washington preparar el terreny als dictadors que, posteriorment, per desgràcia dels pobles, es comportaran com a perfectes supplétifs.

Per Maurice Lemoine

Per Annie Lacroix-Riz *


Es tracta d’una pàgina poc coneguda de la història de la Segona Guerra Mundial: des de 1941-1942, Washington havia previst imposar a França – com també als futurs vençuts Itàlia, Alemanya i Japó – un estatut de protectorat, regit per l’American Military Government of Occupied Territories (Amgot). Aquest govern militar americà dels territoris ocupats hagués abolit qualsevol sobirania, incloent el dret d’encunyar moneda, seguint el model proporcionat pels acords Darlan-Clark de novembre de 1942.

Per Chantal Bismuth i Patrick Barriot *

Quina és la legitimitat de la distinció entre armes convencionals i armes no convencionals (nuclears, radiològiques, biològiques i químiques –NRBC o armes especials), oportunament integrades a les armes de destrucció massiva? El criteri de discriminació ve d’un poder mortífer desmesurat o d’un mecanisme d’acció letal bàrbar?